Vaig
néixer a Girona un 6 de desembre de 1980. Actualment estic
vivint a Torroella de Montgrí. Tinc una germana més
petita, Sílvia que fins la temporada 2004 també va estar
competint amb btt. Els meus pares són en Carles i la Maria Pietat
Els meus inicis
El
meu pare, es va iniciar en el món del BTT a l'hivern del 1990
quan un company de la feina el va animar a anar a una marxa amb
bicicleta de muntanya, que al final va resultar ser una escalada a
Rocacorba. Va patir molt però en el fons va divertir-se.
Així que uns dies més tard va animar-me a córrer
una cursa popular a l'Estartit (desembre 1990). Aquella cursa va ser
tota una anècdota perquè gaire bé no anava en
bicicleta ni havia practicat mai cap tipus d'esport (el meu
físic no era que diguéssim el d'una ciclista ni molt
menys). I em vaig trobar enmig d'una cursa en la que no sabia ni com
anaven els canvis. La cursa va anar molt bé, vaig guanyar i el
més important: m'ho vaig passar bé. A partir
d'aquí ja va començar la meva història amb la BTT
que a dia d'avui ja porto 18 anys en aquest món.
A
l'any següent (1991) ja vaig seguir tot el Trofeu Caixa Girona, i
en vaig obtenir el triomf en fèmines infantils. Competia en el
Club Ciclista l'Estartit.
Al
1992, vaig canviar de club, corria amb el Club Ciclista Montgrí,
on em vaig iniciar amb el ciclisme de carretera compaginant-ho amb el
BTT. En aquest any vaig aconseguir la victòria a la Kids Cup
Amb
el mateix club el 1993 vaig aconseguir ser campiona del Criterium
d'Espanya Infantil de
BTT.
Al
1994, en el meu últim any d'infantil vaig tornar a canviar de
club, el Cicles JK on ja vaig donar prioritat al BTT
D'infantils
a cadet
El
canvi de categoria a cadet el vaig afrontar amb el mateix equip,
però pel que fa a tema d'entrenaments vaig coençar amb un
entrenador, Josep Pineda, amb el que hi continuo actualment. Vaig
aconseguir uns molt bons resultats, sent subcampiona de l'Open
d'Espanya júnior en BTT. També vaig tenir un molt bon
rendiment a la carretera, aconseguint el Campionat dels Països
Catalans, medalla de bronze al Campionat d'Espanya i Subcampiona de
Catalunya.
A
l'any següent (1996), em vaig quedar sense equip i el meu pare va
decidir formar el nostre propi club i anar a les curses pel nostre
compte. Vaig poder ser Subcampiona de Catalnya júnior sent
encara cadet i Campiona cadet de la Kids Cup.
El
canvi a categoria júnior el vaig afrontar amb el patrocini de
l'importador de DBR, l'actual president de la FCC Alfons Molist.
Aconseguint ser Campiona de la Xallenge dels Països Catalans de
BTT, la medalla de bronze al Campionat de Catalunya BTT.
El
1998, va ser un any exitós aprofitant que era l'últim any
en la categoria júnior que va anar acompanyat d'un altre canvi
de patrocinador. En aquest cas va ser LOOK juntament amb Cicles JK. En
aquesta temporada ja vaig dexiar de banda la competició del
ciclisme de carretera, centrant-me exclusivament amb el BTT. Vaig
proclamar-me Campiona d'Espanya, de Catalunya, de la Copa Catalana.
Així com la participació en el Campionat d'Europa
celebrat a Aywaille (Bèlgica), classificant-me en 19a
posició
Moments difícils
L'hivern
del 1998 va ser molt dur perquè no trobava ningú que
confiés amb mi de cares a la pròxima temporada tot i
tenir uns molt bons resultats. Això em va fer plantejar la
retirada, però per sort en el meu camí va topar en
Lluís Pons, del Tot Vici en Bici, que em va mostrar la seva
confiança i em va voler a l'equip. Sempre li estaré
agraïda de tot el que va fer i està fent per mi,
perquè si en aquell moment no m'hagués donat
l'oportunitat jo ara potser ja no estaria en aquest món del
BTT.
El
canvi de categoria a èlit (1999) va ser una mica dur però
vaig aconseguir ser Subcampiona de Catalunya. Amb el Tot Vici en Bici
vaig estar-hi del 1999 al 2002 (4 temporades).
El
2000 vaig obtenir uns bons resultats, lluitant fins a l'última
prova pel primer lloc del Gran Premi Coronas però quedant
finalment en 3a posició. Sent subcampiona d'Espanya sub-23 i
subcampiona de Catalunya.
En
el 2001 cal destacar el Subcampionat de l'Open d'Espanya per darrera de
Sílvia Rovira, el Campionat de Catalunya sub-23 i Campiona de la
Copa Catalana.
El
2002 també va ser un bon any, quedant Subcampiona d'Espanya
sub-23, Campiona de Catalunya sub-23.
El
2003 hi havia canvis, naixia l'equip MEGAMO amb il·lusions
renovades i em van incloure en la seva plantilla, però
malauradament la cosa no va resultar ser com s'esperava. No obstant,
els resultats van acompanyar i vaig començar a ser habitual en
els podis nacionals, vaig fer un salt de qualitat. Aconseguint ser
Campiona de l'Open Bike Internacional, Campiona de la Copa Catalana
Internacional, Campiona de Catalunya.
Tot
i els bons resultats, MEGAMO no em va renovar i la gent del CC Costa
Daurada - Coluer, Juan Carlos Rosa ens va obrir les
portes.
Anys de canvis
El
2004 va ser un molt bon any, aconseguint una regularitat durant tota la
temporada, demostrant que sempre estava allà davant, malgrat la
falta de victòries em vaig fer amb la general de l'Open
d'Espanya, la Copa Catalana Internacional, Campiona de Catalunya Team
Rellay. A tot això, per culminar amb el Subcampionat d'Espanya,
encapçalar el Rànquing nacional i el debut a uns
Mundials, tot i la mala sort de lesionar-me entrenant, finalment vaig
poder competir acabant la 62a patint molt perquè al canviar em
feia molt mal la mà i havia de fer-ho amb la mà
contrària, tota una odissea.
Nous reptes
La
temporada 2005 la vaig afrontar amb el retorn a l'equip TOT VICI EN
BICI, i
amb nous reptes pel que fa calendari, seguint la Copa del Món
europea amb l'objectiu d'aprendre de cares al futur.
A
part de tot això, noves il·lusions i nous plans un cop
acabats definitivament els estudis, llicenciatura en ADE, i així
poder dedicar-me exclusivament al mountain-bike.
Tot això no seria possible
sense l'ajuda incondicional que he tingut al llarg de tots aquests anys
de la meva família, i en especial dels meus pares i la meva
germana que fins la temporada 2004 també competia. Els hi estic
molt
agraïda perquè sé que sense ells no hagués
pogut arribar a on estic ara. MOLTES GRÀCIES!
La
temporada 2006 la afrontava amb molta il·lusió i ganes
desprès d'haver tingut un mal final de temporada degut a una
mononucleosis. Continuava estant al TOT VICI EN BICI, però
a més tenia el suport d'ORBEA a les carreres. Vaig afrontar la
temporada per arribar bé a la Copa del Món però
les condiciones meteorològiques no van acompanyar i el rendiment
no va ser l'esperat. Però a partir d'aquestes carreres vaig
aconseguir un molt bon rendiment i vaig aconseguir uns resultats molt
bons
a nivell nacional, entre altres la medalla de bronze al Campionat
d'Espanya i el Campionat d'Espanya de Bike-Maratón en la meva
primera participació en una maratón. Modalitat que
també vaig aconseguir uns excel·lents resultats a nivell
internacional, aconseguint un 12e lloc a l'europeu i un 18e lloc al
mundial.
Ja al 2007, en una temporada molt important ja que ens estavem jugant
aconseguir una segona plaça per anar a les Olimpiades, i a la
vegada intentar que aquesta plaça fos per mi, però la
temporada no va sortir ni molt menys com esperava en cap sentit. Estava
molt contenta per poder formar part del que havia de ser un gran equip,
però a vegades les coses no són com un voldria, i el que
tenia que ser un gran equip professional al final es va quedar en no
res. Pel que fa a mi, no vaig rebre el suport econòmic ni moral
que se m'havia dit quan vaig entrar a formar part, amb tot això
i altres factors el meu rendiment no va ser l'esperat ni de bon tros.
Però, ara ja tot això ha quedat enrere i els mals moments
val més no pensar-hi.
La temporada 2008 desprès d'haver-ho passat molt malament, em
vaig fixar un nou repte, evidentment amb moltissima
il·lusió. A pesar de que la gent pensés que no
seguiria competint em vaig proposar formar la meva pròpia
estructura, contant sempre amb el suport de la meva familia, tenint el
meu pare com a team manager. L'equip és UCI, i compto amb el
suport de grans patrocinadors que em permeten afrontar un molt bon
calendari fet a la meva mida. L'inici de temporada no ha sigut molt bo
degut a problemes físics que he tingut, una anèmia molt
forta, però estem en el camí de la recuperació,
que és lent i cal tenir paciència.
Si
voleu escruire'm cliqueu
el
sobre
Per tornar a
la pàgina
principal
cliqueu aquí